 |
| La Lluna, la companya de l'Ester |
L’ Ester era una de les professores de l’escola, treballava a l’aula de P4. A ella li agradava molt tocar la guitarra i el seu arbre preferit era el lledoner. De fet, quan anava de colònies amb infantil, hi havia un lledoner amb el tronc buit on els nens jugaven i ella els hi tocava cançons a l’ombra de l’arbre gegantí.
Un dia quan estàvem de vacances de nadal ens van enviar un missatge on se’ns deia que l’Ester havia patit un accident.
Aquella nit mirant els preciosos penya-segats de Sant Feliu de Guixols, va voler mirar els riscos de la cala Molí, il·luminada per la meravellosa lluna plena. L’astre en veure la bondat de l’Ester li va fer l’ullet, però la va deixar a les fosques i va fer que perdés de vista el seu camí. Ara l’Ester és una estrella que acompanya a la lluna les nits de foscor i ens il·lumina a tots nosaltres.
Tots estem tristos perquè ja no la veiem, però sempre ens alegrarem quan pensem que estàs en el nostre cor.
Ara hem plantat un lledoner al pati de l’escola i així podem contemplar-te i recordar-te en allò que més t’agradava. A sota de l’arbre hem posat un banc i ara li diem “el banc de l’Ester”.
Un petit poema ens diu: “Ja no pots aturar-te a observar meravelles, però tampoc a viure amb por, els teus ulls estan tancats, però sempre els recordarem oberts i amb brillantor al nostre cor”
Redactora: Lluna Cardona (6è)
Correctores: Jana Castelló (6è) i Natàlia Pérez (6è)
08-04-2016
08-04-2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada