CARNAVAL 2016

La comparsa de carnaval 2016

El dijous gras, és el dia que hem de portar una truita decorada a l’escola.

Jo la vaig decorar amb pastanaga, tomàquet, formatge i alfals. A la tarda, és quan ens la mengem.

Desprès del pati del menjador, els de 4t, havien preparat una comparsa. Era molt divertida i alguns anaven en patins!

Al final de la comparsa va arribar el carnestoltes i  ens va donar un missatge: al dia següent havíem de portar un pitet!

Si no el portàvem no podríem entrar a l’escola.

El divendres dia cinc de febrer, tots els nens de l’escola van portar el pitet i tothom va poder entrar.

Els nens de sisè van estar preparant molts jocs perquè el dia de carnaval poguessin jugar tots els nens, dels més petits als més grans. Nosaltres ja no juguem, ajudem als nens petits. Cada grup portava una banderola de diferent color que coincidia amb un collaret del mateix color que duien els nens de cada grup.

Nosaltres ens havíem de fer la disfressa.  Jo em vaig disfressar de cuinera: amb un davantal, un barret de cuinera que li vaig enganxar romaní, macarrons i canyella i em vaig pintar un bigoti d’orella a orella.

Hi havien molts jocs. Un d’ells es deia; arrós tres delícies, un altre es deia la cursa de fruita. Es tractava de portar una peça de fruita a la mà sense que et caigués a terra. Si et queia et posaven nata a la cara! Era molt divertit veure els nens més petits amb la cara plena de nata. Aquest curs és el primer i l’últim on ajudem als nens petits, i l’any vinent serà el primer que prepararem els jocs per a tots els nens i nenes de l’escola.

Redactora: Noa Culebras (5è)

Corretores: Emma Requena (5è) i Laura Ruiz (5è)

10-03-2016

TALLERS 2015-2016

Periodistes treballant a la redacció del Plumier de la Lola

Hola!! Jo us vull parlar sobre els tallers de l’escola. És una activitat que fem el divendres a les tres de la tarda, desprès del menjador. Cada nen pot escollir l’activitat que vol fer.

Hi ha 4 tallers, un de “cooking worshop”, lectura dramatitza, banda sonora i periodisme.

El de “cooking” és l’únic taller que el fem en llengua anglesa. Tenim una recepta i la cuinem, i ja tenim berenar!!

El de lectura dramatitzada, és un guió que et donen i l’has d’aprendre i dramatitzar i t’ensenyen com fer-ho.

El de banda sonora és de posar sons a l’obra de teatre que llegeixen els nois i noies de lectura dramatitzada. Alguns dels sons els portem en un llapis de memòria i els executem amb un ordinador.

El de periodisme és el taller que faig jo. Hem d’escriure notícies de l’escola, d’algun canal de televisió com l’Info-K, d’algun conte o alguna  activitat que hàgim fet a l’escola. Quan hem acabat la notícia la pengem al bloc “El Plumier de la Lola” perquè el puguin veure els pares o qui vulgui.

Els tallers els fem des de P3 i a tots ens agrada molt fer-los!!!

El meu pròxim taller serà el de lectura dramatitzada.

Redactora: Noa Culebras (5è)

Correctores: Laura Ezcurra (6è) i Joana Vosseler (6è)

10-03-2016

UN LLIBRE ON TU TRIES L'AVENTURA

Avui, us voldria parlar d’un llibre. No va de por, encara que el llibre es titula “Tic-tac ets mort” de la col·lecció de llibres “Pànic”. Em sembla que us pot agradar llegir-lo perquè pots escollir el que vols que passi.

El pots trobar a una tenda de llibres, o bé, si no voleu comprar el llibre, és a la biblioteca.

Al llibre tu tries el que passa, tu ets el protagonista. El que jo us puc explicar és això d’aquí sota.

Tot comença a les vacances d’hivern, i tu volies anar al Empire State, al mirador de l’estàtua de la llibertat, i a un càmping, però al final acabes anant a un museu, amb la teva família. Llavors al teu germà li venen ganes de fer pipi i els pares et demanen que l’acompanyis als serveis públics. L’agafes de la mà i donant un cop et diu: Tu no em manes!

I fins aquí us puc explicar. A partir d’aquí ja es pot escollir el que passarà. Bona lectura.

      Redactor: Liam Vives de la Cortada (5è)

Correctores: Laura Ezcurra (6è) i Emma Requena (5è)

10-03-2016

CHARLIE I LA FÀBRICA DE XOCOLATA

Era un nen que era molt pobre. Llavors cada dia passava per la fàbrica de xocolata, i un dia tornant de l’escola va veure que a la fàbrica estava escrit: qui aconsegueixi un bitllet de color groc a dins d’una tauleta de xocolata podrà venir amb la seva família a veure la meravellosa fàbrica de xocolata del senyor Wonka. Correu que només n’hi ha 5!

El nen, com que era pobre es va entristir perquè com que no tenia diners no es podia comprar res.

Al cap de 3 setmanes el primer nen va trobar el primer bitllet. La setmana següent, l’altre, i així fins arribar al quart nen. Ell estava molt trist, perquè no podria anar a la fàbrica, que era el seu somni.

Al cap de 8 setmanes es va trobar uns quants cèntims a terra i va anar a una tenda d’alimentació que hi havia allà al costat. Quan va arribar a la tenda, va demanar una tauleta de xocolata, i quan la va obrir… hi havia el cinquè bitllet. Es va posar molt content!

Al cap de 2 setmanes van anar a la fàbrica, i els van donar molta xocolata per tot l’any, perquè van guanyar un premi que deia que es podia quedar amb la fàbrica. Ell però, va dir que no la volia perquè preferia quedar-se amb la seva família! S’ho va passar molt bé!

Redactora: Laura Ruiz (5è)

Correctores: Laura Ezcurra (6è) i Emma Requena (5è)

10-03-2016

CAU SANT JORDI D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT

El cau és un grup de persones que s’ajunten i fan activitats. A setmana santa i a l’estiu es fan campaments. Desprès d’un any et poden donar un fulard. El fulard és una de les coses més importants del cau.

El cau es fa cada dissabte a la tarda de 16h a 19h, i alguns dies de 10h a 13h.

Juguem a molts jocs. Alguns són: el pitxi, la bandera, el pot-pot, el ninja.... A mi, el joc que més m’agrada, és el salta fulards. Tracta de posar tres fulards molt junts a terra i els nois i noies els han de saltar per sobre. Quant tots ja han saltat, els separen una mica més, i així la gent es va eliminant, fins que quedi només un participant, que seria el guanyador del joc. Ens divertim molt, per això estem tres hores i semblen 30 minuts.

Els caps són  els nostres “mestres”.

Hi han unitats. Els més petits van a Castors, desprès són els Llops i Daines, a continuació venen els  Ràngers, i finalment els més grans fins que arriben a ser caps d’unitat.

Cada unitat té una sala, la podem pintar o decorar com vulguem. Però sobre tot n’hem de fer un bon ús. Jo que vaig al cau i que la meva sala és la de llops i daines, la vam decorar amb un drac, una princesa, un príncep i un cavall i el fons de color blau i verd. Va quedar molt xula!!!

Redactora: Laura Ruiz (5é)

Correctores: Emma Requena (5é) i Candela Rodriguez (5é)

10-03-2016

EL LLEDONER

El dia 29 de gener a l’escola Lola Anglada es va plantar un lledoner. Aquest lledoner es va plantar en honor a la mestra de cicle inicial que va morir en un accident de muntanya. Es deia Ester Blanch.

L’arbre està plantat al pati dels petits. Van decidir de plantar-lo perquè així sempre la recordarem. A sota de l’arbre hi ha un banc per seure i mirar-lo,  perquè mentre el mirem poder recordar els bons records d’ella.

Quan el Lledoner creixi farà una gran ombra, i per això hi ha el banc. El dia que vam fer la plantada va coincidir amb el dia de la pau, volien que fos un dia alegre, i així va ser. També hi van posar unes banderoles d’un arbre a un altre representant tot el que li agradava a l’Ester: la guitarra, l’hort, els treballs manuals, la música…

El Lledoner és un arbre de la família de les Cannabàcies originari del sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica i el nom científic és Celtis australis. El Lledoner és un arbre de fulla caduca.

Redactora: Emma Requena (5è)

10-03-2016

EL MEU LLIBRE (És molt interessant!)

Jo escric aquesta notícia sobre el meu llibre, perquè el llibre és molt interessant. Parla d’unes noies que són cinc amigues i van a passar uns dies a la platja. De sobte, quan estan a la platja, veuen un rastre estrany marcat a la sorra. Van pensar que era el rastre d’una tortuga, però era massa gran per ser d’una tortuga. Així que van dir de trucar a un noi que és professor i que sap moltes coses d’animals. Ell es diu senyor Ratèron. Es van posar d’acord i els va dir que ara mateix anava cap allà.

Quan va arribar va dir que aquell rastre era d’una tortuga, però no d’una tortuga qualsevol. Era d’una tortuga més gran de l’habitual. Aquella tortuga havia passat per la sorra per deixar els ous. Com que hi havia perill que els ous de la tortuga es fessin malbé, el senyor Ratèron els va dir que s’havien de quedar a vigilar-los.

Elles només havien anat de vacances, així que havien de marxar, però van dir que no passava res i que es quedarien el temps que calgués. Van tancar la platja, perquè ningú no fes mal a les tortugues. Cada nit alguna d’elles o algun dels seus amics, s’havien de quedar a la platja a vigilar els ous.

Un dia, un grup de noies que es diuen les noies “vanilla” es van assabentar que les cinc amigues sortirien per la televisió i els van voler treure el lloc. No ho van aconseguir i van ser les cinc noies les enregistrades.

Un dia el senyor Ratèron va dir a les noies que havien d’anar a buscar als pescadors per demanar-los-hi una xarxa perquè estaven a punt de nèixer les tortugues. Les cinc amigues i el senyor Ratèron van anar-hi amb la seva barca. Les noies “vanilla” les van seguir amb el seu iot. Quan estaven tornant a la platja de l’ílla va començar a ploure a bots i barrals. Les cinc amigues van arribar a l’illa, però les noies “vanilla” no hi van arribar, però com que no volien que sabessin que les estaven seguint no les van voler trucar. Finalment ho van haver de fer i les van anar a buscar. Quan van arribar van dir a les cinc amigues que al dia següent naixerien les tortugues. Aquella nit es va quedar amb les tortugues el senyor Ratèron i un amic, però just aquella nit hi va haver una tempesta. Quan les cinc amigues es van aixecar al matí, van anar corrents cap a la platja, i la van trobar tota feta malbé, amb arbres trencats i tota la sorra bruta....

Es van quedar súper tristes però van pensar que podien trobar una manera de tornar a restaurar la platja, i així va ser. Van anar al poble i van començar a repartir cartells a tothom. Al dia següent, quan van anar a la platja super contentes per veure com havien deixat la platja, es van quedar molt tristes perquè la platja seguia igual. Al cap d’una estona hi van tornar i van veure com tot el poble estava recollint i endreçant la platja. Elles, super contentes, van poder comprovar que  tot va funcionar. Les tortugues per sort van sobreviure i van néixer totes. Tots feliços i contents.

Aneu a una biblioteca i pregunteu pel llibre. Us deixo el nom del llibre en castellà i si voleu, el podeu agafar en català. Es diu: Misión “mar limpio”. Us agradaria llegir-lo?

Redactora: Emma Requena (5è)

Correctors: Noa Culebras (5è) i Joana Vosseler (6è)

10-03-2016