MAI T'HAS PREGUNTAT COM ÉS UN TAURÓ?

El tauró és tranquil, però quan s’enfada es converteix en una bèstia furiosa.

He triat el tauró perquè es un animal molt rabiós i bèstia. Alguns pescadors els volen caçar,  però passa al revés, perquè sempre acaben casi bé tots morts.

Com és el tauró?

El tauró és un peix, però el seu esquelet es de cartílag, per això és tant flexible.

Quins tipus hi ha?

Hi a molts tipus de taurons. Hi ha més de 470 espècies de taurons.
Quins animals poden menjar els taurons?

El tauró tasta a la presa, i si no li agrada la escup.
 
Quantes aletes té el tauró?

 -1 Aleta caudal
 -2 Aleta dorsal
 -3 Dues aletes pectorals
 -4 Dues aletes ventrals

Com son les dents del tauró?

Les mandíbules dels  taurons estan formades per milers de dents col·locades en diverses   fileres. Perquè quan cau una filera o una dent la substitueix la del darrere.     

Com s’alimenten els taurons?

Els taurons són carnívors. Alguns com el tauró Tigre mengen foques, gavines, dofins i fins i tot es poden empassar tortugues marines.
La majoria mengen taurons més petits i altres peixos.
Els més grans, com el tauró Pelegrí, mengen plàncton i peixos més petits.

Quin és el tauró més gran i el més petit?
El tauró més gran es diu Tauró balena i el tauró mes petit es el Tauró nan.
Redactora: Noelia Torreblanca (6è)
Correctors: Aida Ferrer (5è) i Jan Jou Bertolin (5è)
17-12-2016

VIATGE A L'EDAT MITJANA. I D'AIXÒ FA 1000 ANYS!

El monestir de Poblet a la Conca de Barberà

Els dies 3, 4 i 5 d’octubre els nens i nenes de cicle superior van anar de colònies a l’alberg  Jaume I de l’Espluga de Francolí.

Van anar a diferents llocs: El monestir de Poblet, Montblanc i finalment quan ja marxaven van anar a Santes Creus.

Van aprendre algunes coses curioses, com que el paper dura uns 1.000 anys sense fer-se malbé, que quan construïen els castells posaven carreus, que els picapedrers feien marques a les pedres per tal que el rei sapigués a qui havia de pagar...

El primer dia van aprendre què feien els monjos i que si dormien al pis de dalt era perquè estaven més lluny de l’infern. Els monjos són gent molt religiosa per això fan 8 pregàries diàries. Que la cuina està el costat del menjador i sobretot que si parlaven al menjador el proper dia es quedaven sense dinar o sopar.

El segon dia van anar a Montblanc i aquest dia va  ser el millor de tots perquè els van deixar sols, però en grups, i es tractava de fer una descoberta pel poble.

El tercer dia van anar a Santes Creus a fer un repàs de tot allò après el primer i el segon dia.    
  
Sincerament van aprendre moltíssim, i s’ho van passar molt bé.


Redactora: Noelia Torreblanca (6è).
Correctors/es: Clara calvo (6è) i Edna Almodovar (6è)

17-12-2016

CHARLIE I LA FÀBRICA DE XOCOLATA

La gran fàbrica d’en Charlie

Avui us parlaré de la pel.lícula “Charly i la fàbrica de xocolata. És una pel.lícula de fantasia, infantil, i als nens els agrada molt perquè és una pel.lícula que passa en un lloc envoltat de llaminadures i que el que els impressiona més és una enorme font de xocolata d’alta qualitat.
Us preguntareu perquè Willy Wonka decideix obrir una fabrica de xocolata enorme?
De petit Willy Wonka va tenir una infància marcada pel seu pare, perquè no li deixava menjar llaminadures i també portava uns aparells a la boca molt grans. El seu pare era un dels dentistes més importants que hi havia en aquella època.

Abans d’aquesta pel.lícula ja s’havia rodat una altra de molt semblant però molt més antiga i  van decidir rodar-ne una altra pel director Tim Burton i altres actors com Johnny Depp que és qui va interpretar Willy Wonka.
La pel.lícula comença quan en Willy Wonka es veu un cabell blanc, i pensa que aviat necessitaria un descendent més jove. I decideix fer cinc rajoles de xocolata amb un bitllet daurat a dins i repartir-les per tot el món en diferents botigues. Els cinc nens seran els afortunats i podran anar a visitar la fàbrica d’en Willy Wonka.

Charly era un nen molt pobre, però li agradava molt la xocolata sobretot la d’en Willy Wonka. Com que s’acostava el seu aniversari, la seva família va fer un  esforç i li volien regalar una rajola de xocolata del Willy Wonka. En Charly va anar corrents a la tenda més propera a comprar una rajola de xocolata, va anar a casa i no  va obrir la rajola  fins que ja era amb tota la família.
Va obrir la rajola però per desgràcia no hi havia cap bitllet daurat, però en Charly es va alegrar igualment. Va decidir repartir la rajola de xocolata  entre tota la família.
Al dia següent  ja s’havien trobat tres bitllets daurats; un nen de Rússia molt gras, una nena que li encantaven els xiclets i un altre nen que era aficionat als vídeo jocs. Només quedaven dos bitllets.

L’avi d’en Charlie li va donar els seus estalvis, per anar a comprar una altra rajola. Va  tornar a la botiga i va demanar una altra rajola però tampoc hi havia cap bitllet daurat. Tornant cap a casa es va trobar un bitllet de diners i va tornar a la botiga a comprar-ne un altra, va obrir-la molt lentament.
I sí, li havia tocat! Era un bitllet daurat, no s’ho podia creure, va anar corrent cap a casa seva i va informar a tota  la família de la gran sorpresa.

Va arribar el gran dia, i va decidir que l’acompanyés el seu avi Joe.
Van entrar a la gran fàbrica i al creuar la porta hi havia una gran cascada de xocolata, un arbre de caramel i herba de llaminadures, i en Willy va dir: podeu tastar el que vulgueu!. Pel camí els nens van anar caient en les trampes que havia preparat, i l’últim nen va ser en Charlie. En Willy Wonka va dir-li que seria el seu descendent i hauria de viure allà i fer-se càrrec de la seva fàbrica, però en Charlie li va dir que no hi podia viure i que havia de cuidar la seva família. Aleshores en Willy va tenir una gran idea i va dir: si tu no pots venir a viure aquí, la fàbrica vindrà amb tu.
A partir d’aquell dia la família d’en Charlie va ser feliç i no van passar mai més gana.  

Redactora: Noa Culebras Asensio (6è)
Correctors:Aida Ferrer Sánchez (5è) i Noelia Torreblanca Gracia (6è).
17-12-2016

ELS ÓSSOS PANDA I EL PERILL D'EXTINCIÓ

Mireu que bufons que són aquests pandes aquí menjant!

Sabies que hi han molts animals que estan en perill d’extinció? Com per exemple els búfals aquàtics, els llops vermells, els rinoceronts negres o els ossos pandes?

Dels pandes gegants us vull parlar.

Els pandes gegants viuen en algunes serralades de la Xina central, principalment a la província de SICHUAAN, però també a les províncies de SHAANXI i GANSU.

Aquests animals tenen una dieta de 99% de brots de bambú. L’altre 1% de la seva dieta inclou mel, ous, fulles d’arbustos, taronges i plàtans.

El panda gegant és fàcil de diferenciar, té les seves peculiars taques negres al voltant dels ulls, i també de les orelles i al llarg del seu cos.

Els pandes gegants estan en perill d’extinció i necessiten ajuda. Un informe de 2007 mostra que hi ha 239 pandes que viuen en captivitat dins de la Xina, i 25 d’altres fora del país. El setembre de 2016 la UICN (unió internacional per la conservació de la natura) va canviar el panda gegant d’espècie amenaçada per espècie vulnerable.

Mentre que el drac ha servit històricament com a emblema nacional de la Xina, a les últimes dècades el panda també ha servit d’emblema del país. La seva imatge apareix a una gran quantitat de monedes commemoratives xineses, de platí, d’or i plata.

Encara que el panda es considera un animal tranquil i inofensiu, s’han vist atacs contra humans, però més per irritació que per depredació.

DEFINICIÓ UNA MICA A FONS:

El panda gegant té un pelatge negre i blanc. Els adults mesuren 1,5 metres de llarg i al voltant de 75 centímetres d’alçada. Els mascles poden arribar a pesar 150 quilograms. Però les femelles en poden arribar a pesar 125.

Els científics encara no saben del cert perquè tenen el pelatge blanc i negre, alguns pensen que els colors contrastats proporcionen el camuflatge del seu hàbit rocós i nevat. El seu dens pelatge el permet tenir escalfor quan fa fred en el seu territori.

COMPORTAMENT:

L’os panda es passa el temps buscant menjar pels boscos de bambú de les muntanyes de QUINLING. Encara que normalment són solitaris. Cada adult té el seu territori, i les femelles no toleren a altres femelles, per això, no les deixen entrar en el seu territori. Ells marquen el seu territori amb marques d’orina o esgarrapen arbres.
Els pandes també poden pujar arbres, i es poden fer refugis en arbres buits o en esquerdes de roques, però no hi estableixen un cau per sempre. Per aquesta raó, els pandes no hibernen com d’altres mamífers.


Redactor: Edna Almodòvar Balletbò (6è).
Correctors: Ester Ferrer Sànchez (5è) i Noa Culebras Asensio (6è).
17-12-2016

QUÈ VA PASSAR A LES COLÒNIES DE 5è i 6è?

Colònies a l’Espluga de Francolí. Taller d’arquitectura.

Els nens i nenes  de l’Escola Lola Anglada, de la classe de 5è i 6è, el diumenge van preparar les coses per anar-se‘n l’endemà de colònies.

El dilluns dia 3 d’octubre, van sortir en autocar per anar de colònies a l’Espluga de Francolí. En arribar, els nens i  nenes van menjar l´entrepà que portaven a la motxilla. Van entrar a l’alberg a deixar les seves coses i van anar a fer el taller d’arquitectura.
El dimarts dia 4, es van despertar a les 8:00, es van raspallar les dents, després van jugar i van anar a esmorzar.

A l’alberg van fer classes per aprendre el que anaven a veure. Van visitar un monestir  i van tornar a l’ alberg. Van fer dos jocs, després es van netejar les dents i més tard se´n van anar a dormir .      

El dimecres dia 5, els van despertar a les 7:20 del matí i van anar a visitar el monestir de Santes Creus. A migdia van a tornar a l'alberg a dinar i van tornar a l’escola. Les colònies s’havien acabat!

Redactor: Cristian Castro (6è)
Correctors/es: Clara Calvo (6è) i Brandon Rendon (6è)

17-12-2016

UNA FESTA DE NADAL FANTÀSTICA A L'ESCOLA



Per Nadal a l’escola Lola Anglada fan un pessebre, fan cagar el Tió, canten nadales i beuen brou de nadal.
El pessebre el fan els nois i noies del cicle superior (5è i 6è). El fan d’acord amb el centre d’interès del any. L’any passat (2015) el centre de interès era la gastronomia, i per això l’estructura del pessebre era d’una cuina. El apartats del pessebre, com el naixement, tenien relació amb els noms de les classes.
També fan cagar el Tió totes les classes, des de P3 el més petits fins a 6è els més grans. El tió normalment caga llaminadures.
Un dia abans que s’acabin les vacances de nadal, les cuineres, preparen un brou que està boníssim!!
L’últim dia del primer trimestre, abans de dinar, totes les classes canten nadales i moltes vegades els mestres també canten i s’ho passen super bé.
A tots els nens i nenes els agrada l’últim dia de l’escola (primer trimestre).
Aquest any, per fer el pessebre l’escola ha decidit fer una maqueta a escala de l’escola, on els personatges són els nois i noies del cicle superior. Quan dic que els personatges són els nois i noies del cicle superior és que es faran unes fotografies vestits com els personatges del pessebre.  

Redactora: Clara Calvo Viciana (6è)
Correctores: Noa Culebras Asensio (6è) i Aida Ferrer Sánchez (5è)

17-12-2016

ALBERT EINSTEIN


Albert Einstein, va ser un físic d’origen alemany tot i que va ser nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. Va ser el científic més conegut i important del segle XX.
Einstein va néixer el 12 de març de l’any 1879. Va morir a Princeton, Nova Jersey, a l’any 1955, concretament el dia 12 d’abril, als 76 anys.

Quan es va publicar la seva Teoria de la Relativitat encara era un jove físic desconegut.
L’any 1915 va presentar la seva Teoria General, que va reformular del tot el concepte de la gravetat. A partir d’allà va néixer la cosmologia, que es l’estudi de l’origen i l’evolució de l’univers.

L’any 1919 quan les observacions britàniques d’un eclipse solar van confirmar la seva teoria de la curvatura de la llum, Einstein va ser idolatrat per la premsa.

També va formular la fusió nuclear, tot i que desprès es va fer servir per fer mal (bomba atòmica), perquè aquest tipus d’armes tenen una gran capacitat destructiva.

Es va convertir en una icona popular de la ciència i va ser mundialment famós.
Einstein va guanyar 13 premis, alguns d’ells són:

-Premi Nobel de Física (1921)
-Medalla Matteuci (1921)
-Gold Medall of the Royal Astronomical Societi (1926)



Redactora: Martina Ortega Briz (5è)
Correctors/es: Ester Ferrer Sánchez (5è) i Jan Jou Bertolin (5è)

17-12-2016

COLÒNIES - 2016. CS. ELS MONESTIRS DEL CISTER

Arcs apuntats (art gòtic) al monestir de Santes Creus

Els nens i nenes de 5è i 6è, van anar de colònies a  l’Espluga de Francolí. Van anar al monestir de Poblet, el monestir  més gran d’Europa en el que hi viuen gent. També van anar al monestir de Santes Creus. En els dos monestirs hi ha molts reis i reines de la Corona d’Aragó enterrats, entre ells Ramon Berenguer lV que el van enterrar en una banyera de marbre de color grana. Era molt interessant, van aprendre molt.


A les parets dels edificis hi havia unes marques que els picapedrers les feien servir perquè els reis els paguessin a l’hora d’ensenyar la seva feina. Era com una signatura per saber qui l’havia fet.
“Ora et labora” (pregar i treballar) és la frase que fan servir els monjos de l’ordre d’el Cister.
Fan 8 pregàries diàries: Matines, Laudes, Tèrcia, Sexta, Nona, Migdia, Vespres i Completes.


Montblanc és una ciutat medieval i és la ciutat de la llegenda de Sant Jordi.  Encara hi ha indicis de l’edat mitjana com “El Portal de Bobé” en el que hi ha forats a la muralla (espitlleres) per tirar-hi fletxes i uns balcons anomenats “matacà” per tirar aigua calenta i pedres per foragitar els possibles enemics. Tot era molt bell i bonic.


Van aprendre que a l’època de l’art romànic (S XI-XII) es construïa amb arcs de “mig punt” i a l’època de l’art gòtic (S XIII-XIV-XV) es construïa amb arc “apuntat”.


S’ho van passar mmmooolllltttt!! bé!!


Redactor: Jan Moya Piñieiro (5è)
Correctors/es: Jan Jou Bertolín (5è) i Martina Ortega Briz (5è)
17-12-2016

LES OLIMPÍADES DE RIO DE JANEIRO-2016


Les Olimpíades són 31 proves esportives en total i és fan cada 4 anys. El procés d’elecció pels Jocs Olímpics d’estiu de 2016 a Rio de Janeiro s’inicià oficialment el 16 de maig de 2007.
Les olimpíades es fan a l’estiu i les proves es fan per equips que representen estats.


Per classificar-se per les olimpíades, els esportistes primer han de fer vàries proves classificatòries, amb unes marques mínimes. Els esportistes que han passat les anteriors proves són els qui van a competir.
Les olimpíades es fan cada quatre anys, i es tria una ciutat. Les 3 últimes olimpíades es van fer a Pequín (Xina), Londres (Gran Bretanya) i Rio de Janeiro (Brasil).


Aquest any, a les olimpíades de Rio de Janeiro, els 5 estats, representats pels seus Comitès Olímpics, que han guanyat més medalles en total són:


ESTATS UNITS DE NORD-AMÈRICA: 121 medalles.
GRAN BRETANYA: 67 medalles.
XINA: 70 medalles.
RÚSSIA: 56 medalles.
ALEMANYA: 42 medalles.


Tretze esportistes catalans es van endur medalla. Alguns exemple són: La jove de 29 anys, Mireia Belmonte, que es dedica a nedar i que a la prova d’estil papallona va fer un temps de 2 minuts 4 segons i 85 centèsimes. També ho van aconseguir en Marc López i Rafa Nadal en tennis masculí per parelles.
En aquestes olimpíades Brasil que va ser l’organitzador va guanyar 19 medalles en total.


Redactor: Jan Jou Bertolin (5è).
Correctors/es: Jan Moya Pinyeiro (5è) i Martina Ortega Briz (5è).
17-12-2016

FLOQUET DE NEU


Floquet de neu és aquell goril·la que ens agradava tant però ara fa uns 13 anys va morir.

Floquet de neu va arribar a Barcelona ara fa  uns 50 anys. El cuidador es deia Victor. Ell va començar a cuidar-lo quan tenia 14 anys. Li van encarregar de cuidar al Floquet de neu. Es van fer molt amics i eren com dos germans i quan estava cansat s’abraçava al Victor. Ell li donava d’esmorzar, de dinar, de sopar...i tenia un secret, que en algunes ocasions li donava xocolata. Eren tan amics que algunes vegades  s’adormien junts. Floquet de neu va estar amb ell 7 anys fins que el van portar al zoo. En Victor va cuidar altres animals però el Floquet de neu va ser el millor animal que va cuidar. La diferència amb els altres goril·les és que són negres i ell era un goril·la blanc.

El Floquet de neu  va nèixer l’any 1964 i va morir l’any 2003, a Barcelona. Tenia uns 39 anys quan va morir, força més de 25 anys, que això és el que viuen els goril·les en llibertat. El Floquet de neu el van capturar a les afores de Rio Muni, una cuitat de Guinea Equatorial. El va capturar un caçador anomenat Benito Manie l’any 1966.

I aquest és el meu article.

                                                                                      Redactora: Ester Ferrer Sánchez(5è)
                                                 Correctores: Martina Ortega Briz (5è) i Edna Almodovar (6è)
17-12-2016

ROALD DAHL


Acaba de fer 100 anys del naixement de Roald Dahl, un famós novel·lista i autor de contes infantils i juvenils. Roald Dahl va néixer el 13 de setembre de 1916 en una barriada acomodada de Llandaff, un districte de la ciutat de Cardiff, a Gal•les. Els seus pares, noruecs, li  van posar aquest nom en honor a Roald Amundsen, el conegut explorador que va conquerir el Pol sud.

A Roald no li agradaven gaire les escoles angleses, sobretot els internats en els quals va estudiar a partir dels 8 anys, ja que alguns professors eren molt estrictes, i va tenir companys de col•legi més grans que tampoc el van tractar bé. De fet, aquestes vivències negatives de la seva infància i els dies de col•legi van quedar plasmats en alguna de les seves obres, com en la seva auto-biografia “Boy, relats de la infància”.

Aquestes són algunes de les històries que va fer: “Matilda”, “Charlie i la fàbrica de xocolata”, “Les bruixes”, “James i el préssec gegant”, i altres històries.

Però no tot era dolent. Roald també recorda que una de les coses que més li agradava fer quan era petit, era visitar la botiga de llaminadures de la senyora Pratchett, on comprava les seves llaminadures preferides.

També algun dels internats en els quals va estar li va aportar vivències dolçes, com en un que era al costat de la fàbrica de xocolates Cadbury, que regularment enviava productes a l’escola perquè els nens els tastessin. Anys més tard, aquest fet, li serviria d’inspiració per escriure “Charlie i la fàbrica de xocolata”.

Amb 7 anys, ja va es va començar a interessar per l’escriptura i va començar a escriure el seu propi diari. A més, quan va estar als internats, com que trobava a faltar la seva família, va decidir  escriure totes les setmanes una carta a la seva mare per explicar-li coses.

Les seves males experiències en els col•legis el van allunyar de la universitat. Amb 17 anys no va voler seguir estudiant i es va fer explorador. Va viatjar a llocs com Terranova, una gran illa d’Amèrica. Després va marxar a l’Àfrica per treballar en una petroliera i, quan tenia 23 anys, es va allistar com a aviador a la Força Aèria Britànica per lluitar a la Segona Gerra Mundial. El seu avió va ser atrapat diverses vegades per l’enemic i en una ocasió fins i tot van arribar a abatre’l i va quedar greument ferit.

El 1942 se’n va anar a Washington i allà va començar a escriure contes infantils. Amb només 30 anys va començar a fer-se famós com a escriptor. També va escriure llibres per a adults però, sens dubte, va destacar en literatura infantil i juvenil i va arribar a ser considerat per molts l’escriptor de llibres més important del segle XX.

La primera novel·la per a nens de Roald va ser els “Gremlins” publicada el 1943. Als anys 60 després de casar-se amb una actriu famosa, (Patrícia Neal) amb la qual va tenir 5 fills va començar a escriure molts més llibres, sobretot dedicats als nens.

El segon llibre per a nens que va escriure va ser el conte titulat “James i el préssec gegant” que va ser una gran èxit. A Roald li encantava explicar històries als seus fills, històries que després es convertien en els seus llibres, com va passar amb “Charlie i la fàbrica de xocolata”.

Després d’ aquest llibre van venir molts altres èxits literaris, com “La meravellosa medicina de Jorge” , “El gigante bonachón”, “Cuentos en verso para niños perversos”, “Dani el campió del món”, “La girafa el pelicà i el mico” o “Matilda” que va ser el penúltim llibre i amb el qual va batre rècords de vendes.

Roald no va deixar d’ escriure i la seva obra ha estat traduïda a un munt d'idiomes. Però la fama no va caviar la seva peculiar forma d’escriure: li encantava fer-ho en una cabana, assegut al seu sofà i recolzat en una taula de fusta.

Aquest curs la biblioteca de cicle superior, per celebrar el centenari de Roal Dahl, ha comprat tota la col·lecció de llibres d’aquest autor. Ara cal llegir-los!

Redactora: Aida Ferrer (5è)

17-12-2016

ADÉU A UNES CANÇONS MERAVELLOSES

Leonard Cohen

El cantant Leonard Cohen, va néixer a Mont Real (Canadà) el 21 de novembre de 1934, però desgraciadament fa poc, el dia 7 de novembre de 2016 va morir a Los Angeles (EEUU).

Va ser poeta, novel·lista i cantant. Va ser conegut especialment per la feina de cantautor. Les cançons, les poesies i les novel·les de Leonard, estan  basades en l’amor i la religió. Per les seves poesies sempre feia servir metàfores.

Cohen tenia una veu molt greu i peculiar. Les seves cançons van influir molts altres autors, i moltes de les seves cançons han estat cantades per altres cantants.

Va viure a Mont Real, a Londres, a Grècia, a Nova York, i finalment, a Los Angeles on va morir.


HISTÒRIA DE LEONARD COHEN:

Va començar a ser poeta fent llibres, però així no es podia guanyar la vida. Va anar a Estats Units i va començar a cantar en els festivals Folk. Es va fer força famós i aleshores la gent sí que llegia les seves novel·les, les poesies, i a més anaven als seus concerts. Al cap de ben poc ja va ser reconegut mundialment, feia gires per tot el món i tenia molts seguidors.

L’any 1994, després de la promoció del disc  “The Future”, Leonard Cohen es va retirar a un monestir budista proper a Los Angeles. Al 1996 va ser nomenat monjo budista Zen. Va marxar del monestir al 1999. En aquest període de temps no havia escrit cap cançó. Va fer un  nou disc anomenat  “Ten New Songs” al 2001.
Al 2008 va fer una gira mundial i al 2009 també va cantar a Mallorca, a Girona, a València i a Barcelona. Al 2012 va tornar a Barcelona per fer una altra gira mundial i presentar l’últim disc “Old Ideas”.
Molta gent s’estimava la música de Leonard Cohen i els ha entristit la seva mort.

Redactora: Edna Almodòvar (6è)
Correctores: Aida Ferrer (5è) i Noelia Torreblanca (6è)

02-12-2016